Bem
pertinho da lua,
Uma estrela
brilhava.
Era só
sentinela,
Mas ao céu
encantava.
Queria,
ela, ser mais
Que um
brilho vivaz.
Sim, fazer
diferença,
Já que era
capaz.
Pôs-se,
então, a sorrir;
Pra mais
longe chegar.
Seu carinho
em luz,
E a mais se
mostrar.
Descobriu
que viver,
Não é só
existir.
Deve, sim,
ser intenso,
O menor
exprimir.
S@muel
B@hi@ Ar@újo - 05/01/2014
Nenhum comentário:
Postar um comentário
S@muel B@hia Ar@újo